Clàusules Sol

Primer va ser el Tribunal Suprem, que en Sentencia de 9 de maig de 2013, va establir els requisits per la nul·litat, ara ha estat la el Tribunal de Justícia de la Unió Europea que en Sentencia de 21 de desembre de 2016 ha establert els seus efectes. El Tribunal Suprem, entén que tot i que la clàusula sol, serveixi per determinar el tipus d’interès i per tant formi part essencial del contracte, pot ser objecte de control per part dels jutjats, i en concret de l’anomenat doble control de transparència, el formal, que exigeix que es compleixi amb la llei en quan a la inclusió de les clàusules, i d’aquí a la necessitat d’oferta vinculant, la lectura prèvia de l’escriptura pública… , i el material, que exigeix la plena comprensió del sentit, efectes o conseqüències de la clàusula sol.

El Tribunal Suprem, no obstant va limitar els efectes de la nul·litat, limitació temporal que ha estat revisada pel Tribunal de Justícia de la Unió Europea, que en la Sentencia de 21 de desembre de 2016 a conclòs amb tota rotunditat que en matèria de consumidores no es possible limitar els efectes de la devolució, doncs la clàusula nul·la mai pot produir efectes i permetre a l’entitat bancaria que no ha actuat d’acord a dret, treuen profit. Així, conclour: “El artículo 6, apartado 1, de la Directiva 93/13/CEE del Consejo, de 5 de abril de 1993, sobre las cláusulas abusivas en los contratos celebrados con consumidores, debe interpretarse en el sentido de que se opone a una jurisprudencia nacional que limita en el tiempo los efectos restitutorios vinculados a la declaración del carácter abusivo, en el sentido del artículo 3, apartado 1, de dicha Directiva, de una cláusula contenida en un contrato celebrado con un consumidor por un profesional, circunscribiendo tales efectos restitutorios exclusivamente a las cantidades pagadas indebidamente en aplicación de tal cláusula con posterioridad al pronunciamiento de la resolución judicial mediante la que se declaró el carácter abusivo de la cláusula en cuestión.

Doctrina jurisprudencial, que ha estat també acollida pel Tribunal Suprem, en Sentencia de 24 de febrer de 2017.

Adjunto, les tres Sentencies citades, així com la de la Audiència Provincial de Madrid de 26 de juliol de 2013, que al meu entendre permet una millor comprensió de la jurisprudència del Suprem.

Fonts: http://www.poderjudicial.es i https://e-justice.europa.eu

SENTENCIA AUDIENCIA PROVINCIAL DE MADRID DE 26 DE JULIOL DE 2013

SENTENCIA TRIBUNAL SUPREM 9 DE MAIG DE 2013

TS Civil Pleno 24-02-2017