CLÀUSULES ABUSIVES III.- INTERESSOS DE DEMORA

El Tribunal Suprem, en Sentencia 265/2015, de 22 d’abril, va fixar com a doctrina jurisprudencial, que en els contractes de prestem sense garantia hipotecaria, es abusiva la clàusula no negociada que fixa un interès de demora que suposi un increment en mes de dos punts l’interès remuneratori pactat. Aquest és l’interès de demora processal, que actua així com a límit.

Aquesta jurisprudència, que limita el tipus d’interès demora que pot ser objecte d’aplicació als contractes amb consumidors, es d’aplicació també als préstecs hipotecaris, d’acord a la Sentencia del Tribunal Suprem 364/2016, de 3 de juny, doncs entén que l’impagament en un préstec queda garantit en aquests casos amb el bé immoble, amb el que un interès de demora superior no es necessari per complir amb l’objectiu dissuasiu.

La conseqüència d’aquesta declaració d’abusivitat, que comporta l’anul·litat, es l’aplicació del tipus d’interès remuneratori.

L’interès remuneratori és el tipus d’interès que s’ha pactat com a contraprestació als diners prestats/deixats per l’entitat financera, i per tant, el seu guany, constitueix doncs el preu de la mercaderia financera.

Entre d’altres, destaco les següents Sentencies:

http://www.poderjudicial.es/search/contenidos.action?action=contentpdf&databasematch=TS&reference=7380117&links=%222351%2F2012%22&optimize=20150516&publicinterface=true

http://www.poderjudicial.es/search/contenidos.action?action=contentpdf&databasematch=TS&reference=7693401&links=%222499%2F2014%22&optimize=20160608&publicinterface=true

Fonts: http://www.poderjudicial.es